DADES GENERALS
- Localització: Plaça Major de Selva.
- Propietat: eclesiàstica.
- Règim de visites: per a més informació, telefonau a la parròquia de Selva (tel.: 971 515046).
ASPECTES HISTÒRICS I CRONOLOGIA
La primera església parroquial de Selva fou erigida abans del segle XIV. Estava dedicada a sant Llorenç i devia respondre a les característiques de l'arquitectura del repoblament.
L'any 1301, es va decidir substituir la primitiva esglesiola per un temple més gran i sòlid. El projecte que es va emprendre era tan ambiciós que la construcció es perllongà fins al segle XVI. Al segle XVII, l'església fou ampliada amb una capella més per banda i s'hi afegiren el campanar i la monumental escalinata d'accés.
El 15 d'octubre de 1855, un gran incendi causà importants danys a l'edifici i suposà la pèrdua d'alguns dels seus béns. La reconstrucció realitzada per l'enginyer Joan Frontera segons els plànols del segle XVII donà lloc a l'església actual.
DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI
Aquesta església compta amb dues façanes principals:
- La que es troba en primer terme és el que ens resta del temple del segle XIV. D'aquesta façana gòtica destaquen el portal major, configurat per tres arcs apuntats, i l'espadanya de dos cossos.
- La segona façana pertany a la reforma del segle XVII.
Un altre aspecte molt significatiu de l'exterior és la monumental escalinata de pedra, de quaranta-dos graons.
Interiorment, la parròquia de Selva presenta una planta de nau única amb sis capelles laterals per banda i coberta de volta de creueria.
BÉNS MOBLES DESTACATS
Dels béns més antics i valuosos d'aquesta parròquia figuren dues peces gòtiques:
- Pintura de la Mare de Déu de la Mercè: Integrada al retaule major, fou pintada per Rafel Moger l'any 1479.
- Conjunt escultòric: Representa Jesús crucificat, envoltat dels dos lladres i acompanyat per la Mare de Déu i sant Joan. Situada a la quarta capella de l'esquerra, fou feta pel seu fill Gabriel Mòger a la segona meitat del segle XV.
FESTES, TRADICIONS I LLEGENDES
Existeix a Selva una antiga tradició relacionada amb sant Llorenç, titular de la parròquia i advocat contra les cremades. Es tracta d'un dejuni especial que es feia el dia 10 d'agost, festivitat del sant.
Consistia en no deixar que els infants menjassin res que hagués estat en contacte amb l'acció directa o indirecta del foc. Per aquest motiu es creia que així la saliva dels menuts tenia propietats curatives per a les cremades.
- Protecció existent: Té la consideració de Bé d'Interès Cultural (1978). Per altra banda consta al Catàleg del patrimoni històric de Selva (en tramitació).
- Font: Guia Patrimonial del Raiguer (Mancomunitat del Raiguer).
Galeria d'imatges
