El topònim de Selva apareix documentat per primera vegada com una alqueria (alcheria Xilvar) en el Llibre del Repartiment (1232). Alguns etimologistes ho fan derivar de la forma llatina Silva o bosc. D’altres, en canvi, consideren que el topònim prové d’un antic nom pre-romà (Sèlver) o, també, del nom proto-europeu de l’argent.

En l’època musulmana l’actual vila de Selva estava situada dins el terme d’Inca i tenia una extensió de XXX jovades. Amb el repartiment de l’illa de Mallorca, el rei Jaume I donà la vila als cavallers Pere Nunis i Pere Laí, la meitat a cada un.

La vila està dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Valella i es Puig. Aquesta divisió ja es troba ben documentada al segle XIV i possiblement tengui el seu origen en la reorganització urbana per part dels colons cristians succeïda durant la segona meitat del segle XIII.

Prest l’alqueria de Selva s’erigí amb el nucli més important de la contrada. Aquest clima d’eufòria demogràfica i econòmica fou acompanyat per un fet institucional decisiu: la “fundació” l’any 1300, per part del rei Jaume II de Mallorca, de la vila de Selva.

Font:Història de Selva (1229-1600) Premi d’Investigació Jaume Lladó i Ferragut 2001 dels autors Ramon Rosselló i Jaume Albertí.